PER FI HE POGUT LLEGIR LA TEVA NOVEL.LA per Jordi Torrent Bestit

Hola Jordi,

per fi he pogut llegir la teva novel.la (ho he fet d´un “tirón”). Després de tants anys sense saber-ne res, ha estat una experiència molt agradable retrobar-me amb els seus protagonistes. Crec que un dels aspectes que parlen a favor de l´habilitat del seu creador és que el pas del temps no ha desfigurat gaire la imatge que jo em vaig fer d´ells i elles en relacionar-m´hi per primera vegada. Diria que aquest és un indici inequívoc de la consistència literària que posseeixen. I, d´altra banda -que és la mateixa banda- no hi ha dubte que el llibre constitueix un fresc social d´un dels segments més apassionants de la història d´aquest país. No he pogut evitar l´evocació de la “Vida privada” de J.M. de Sagarra, “La febre d´or” de N. Oller o “Mariona Rebull d´I. Agustí; i si he pogut fer-ho és perquè em fa l´efecte que l´ambició de fer un ampli retrat de les misèries -moltes- i glòries -escasses- d´una classe social i del seu ambient presenta a la teva novel.la, toutes distances gardées (llenguatges, cronologies…), punts de contacte amb les esmentades. Crec que “Las cinco muertes…” aguanta molt bé aquest veïnatge. Un mèrit.

Trobo que l´esforç que has fet per documentar-te sobre l´època és més que notable (morfologia urbana i vilatana, entrejocs polítics i eclesiàstics, mecanismes judicials, turbulències socials, paranoies burgeses davant les classes “perilloses”, tècniques pictòriques, detalls biogràfics…). El distanciament irònic de l´autor, el punt de vista crític des del qual analitza comportaments i actituds, la combinació entrellaçada dels diferents plans en què es desplega l´argument, etc. em semblen elements administrats amb sàbia prudència. En fi, algunes frases del llibre són de les que deixen petjada durable; com aquesta, per exemple, que m´ha agradat moltíssim: “La verdad bien puede enfermar, pero nunca morir del todo, aunque se nos presente amañada y no sea única, sino múltiple.”

Gràcies una vegada més per haver-nos proporcionat a tots els teus lectors/lectores una bona estona de plaer, tot apropant-nos a uns personatges i a un món que només podran semblar llunyanys a tots aquells que desconeixin les continuitats històriques del poder (o és que les catifes de la Plaça de Sant Jaume o del Parlament han deixat de ser trepitjades pels descendents d´alguns dels representants de la fauna i flora benestant que animen les pàgines de “Las cinco muertes del barón airado”?). Seguirem pendents dels nous obsequis que sens dubte no tardaràs a fer-nos.

Una abraçada,
Jordi

P.S. Et vaig veure envoltat per les patums literàries més voluminoses del país a la foto que va publicar “La Vanguardia” amb motiu de l´aniversari de Seix/Barral. Enhorabona!

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: